Durant molts anys m'he dedicat professionalment a la fotografia i he tingut la sort de treballar per les millors agències de publicitat de Barcelona i, a la vegada, per les marques dels productes més coneguts en cada moment. De fet, aquesta ha estat la meva professió i vocació fins ara, a la que he destinat pràcticament totes les hores d'aquests anys amb moltes ganes i molta energia, cosa que m'ha aportat grans satisfaccions i l'oportunitat de poder viatjar i conèixer a fons el món de la publicitat.

Al llarg d'aquests anys he anat fent algun intent, per allò de que ens hem de cuidar, de seguir algun mètode de ioga, però la veritat és que sempre ha estat de forma esporàdica i sense massa voluntat, exactament amb la mateixa falta de constància que quan m'he apuntat a un gimnàs o algun curs d'anglès o a qualsevol altre activitat fora de la meva feina, l'excusa sempre la mateixa, no tinc temps!

Aquesta percepció del temps va canviar el dia que, per una insistent recomanació, vaig anar a provar el mètode de ioga Iyengar i vaig adonar-me que no tenia res a veure amb els diferents mètodes que havia conegut fins aleshores, de tal manera que, per sorpresa meva, em vaig veure anant a les classes amb regularitat i constància, i destinant-hi un temps que sempre havia cregut que no tenia. Això em va fer deduir que, de vegades, ens pensem que la feina ens absorbeix de tal forma que no ens permet ocupar-nos de res més i potser el que necessitem és donar amb allò que realment ens interessa o ens captiva.

El que més em va agradar d'aquest mètode va ser, en primer lloc, la serietat, és a dir, el rigor amb el que ensenyen a construir les postures de ioga, i la minuciositat i perfecció a l'hora d'executar-les, en segon lloc, l'enorme preparació i coneixements que tenen els professors d'aquest mètode, tant a nivell tècnic com terapèutic, i en tercer lloc les pautes que et donen per percebre totes les accions del cos amb absoluta concentració.

Tot plegat va fer que, mica en mica, m'adonés que estava incorporant a la meva vida una altra manera de veure les coses, una altra manera de percebre les situacions, una altra manera de moure'm, de seure, de caminar i, fins i tot, de dormir i descansar amb una qualitat diferent, tant és així que, amb el temps, he anat destinant, a part del que serien purament les hores d'assistència a unes classes, una parcel·la important a una pràctica de ioga personal que, ja de forma quotidiana, i compatible amb la meva feina, s'ha anat integrant en el meu dia a dia. Tot s'ha de dir, això m'ha demanat una gran força de voluntat però, a la llarga, la compensació és tal que dubto hi hagi marxa enrera.

Actualment la meva balança s'ha anat decantant cap el ioga fins al punt de dedicar-m'hi professionalment i, paral·lelament a la fotografia, imparteixo classes en el centre IOGA BCN que vam obrir ara fa un parell d'anys amb la meva companya Mercé i, a part, estic també donant classes en un centre d'assistència primària per a metges i infermeres. La veritat és que el que trobo més satisfactori a l'hora de transmetre aquest ensenyament és veure com realment els alumnes evolucionen i com dia a dia van comprovant el seu millor estat físic i fins i tot mental. Sovint sento dir, després d'una classe, "avui no volia venir perquè tenia molt cansament o em feia molta mandra, però sort que he vingut perquè ara em trobo molt millor i amb energies renovades". Això és el ioga.

I tot això no hagués estat possible sense la confiança i el recolzament dels meus professors, Jordi Martí i Sílvia Ros, de qui segueixo aprenent cada dia gràcies als seus enormes coneixements. La formació de professors del mètode Iyengar, és una formació intensa, llarga i de molt esforç però, no era precisament la preparació dels professors una de les coses que més em va agradar d'aquest mètode?